Com és un volcà?

Són estructures geològiques per el qual ix magma en l'escorça inferior o en el mantell, ascendint a la superfície.
Quan el mantell volcànic és expel·lit per grans fractures, forma volcans fissurals, i si ho fa per un únic punt, dóna lloc a un volcà central.

DISTRIBUCIÓ DELS VOLCANS.

A les zones actives com:

• Cadenes muntanyoses
• Dorsals centroceàniques
• Falles de transformaciò
• Zones de subducció..

LLOCS ON ES FORMEN:

• Limits neutres: Vesuvi
• Limits contructius: Hekla
• Limits destructius: Andes
• Punts calents: Hawaii

Sismes.

Els sismes es produeixen quan s'allibera de manera instantànea l'energia acumulada de l'interior de la Terra.

S'origina en el punt calent de la Terra en la litosfera, en el hipocentre. Les ones sísmeques estan captades per sismògrafs.

Sismes sbmarins.
S'anomena sisme submarí quan es produeix a la mar. Siés molt elevat i el fons s'eleva, es produirà una ona sísmica, tsunami.

Sismes tectònic.
Es produeixen a causa del moviment de masses rocoses l llarg de falles i friccions entre plaques. Estan lligats a tots els moviments de l'escorça terrestre. Són els més catastrofics.

Sismes volcànics.
Són conseqüència del moviment del magma del subsòl i de les erupcions que de vegades són molt explosives. Es produeixen prop dels volcans i són menys freqüents i de menos intensitat que els tectónics.

ÒXIDS.

Estan  formats per la unió de l'oxigen amb qualsevol altre element. L'oxigen actua amb valència -2 i l'altre element amb valència positiva.

S'anomenen com:

a) Òxid de (element) especificant la valència. (N. Stock).

b) (Mono, di, tri,...) òxid de mono, di tri,... (element). (N. Sistemàtica).

c) Emprant les terminacions ós o ic i els prefixes hipo i per. (N. Tradicional). En aquesta nomenclatura, pels òxids no metàl.lics, de vegades s'empra la paraula anhídrid en lloc d'òxid, si bé és aconsellable usar sempre òxid.

EXEMPLES:

òxid de ferro (III) o triòxid de diferro	Fe2O3
pentaòxid de dinitrogen	N2O5
òxid hipoclorós	Cl2O
monòxid de carboni	C O
òxid perclòric	Cl2O7

OXOÀCIDS.

Són composts de fórmula general  H_xE_yO_z, on E és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (per exemple, Cr o Mn).

+ Amb la nomenclatura tradicional o clàssica  s'anomenen com àcid i a continuació el nom de l'element no metàl·lic amb la terminació i el prefix adequats per indicar la seva valència. Per exemple:

HClO              el clor és clor (I) per tant àcid hipoclorós

H₂CrO₄             àcid cròmic

+ Es poden formular fent primer la fórmula de l'òxid del no metall i a continuació sumant-li una molècula d'aigua. Per exemple, per formular l'àcid sulfúric, primer formulam l'òxid sulfúric, SO₃, i després li sumam aigua:  SO₃ + H₂O = H₂SO₄.

àcid clorós

Cl2O3 + H2O

H2Cl2O4

HClO2

+ Amb la nomenclatura sistemàtica, s'indica el nombre d'oxígens que té l'àcid amb un prefix numeral seguit de la partícula oxo; a continuació s'anomena l'arrel de l'element acabada en at seguida de la valència de l'element dins parèntesi i per acabar s'afegeix d'hidrogen. Per exemple:

                     HBrO₃            trioxobromat (V) d'hidrogen

    Hi ha encara una altra possibilitat: emprar la terminació  -ic en lloc de -at començant el nom per àcid i prescindint d'anomenar l'hidrogen. Exemples:

                   H₂SiO₃          àcid trioxosilícic (IV)

HIDRÒXIDS.

Hidròxids Estan formats per la unió d'un metall amb el grup OH-, que actua amb valència -1.  - S'anomenen com hidròxid de i el nom del metall.  - S'empren les tres nomenclatures. Exemples:   hidròxid de calci                          Ca(OH)2 hidròxid de pal·ladi (II)                  Pd(OH)2 hidròxid sòdic                              NaOH hidròxid de ferro (II)                     Fe(OH)2 dihidròxid de níquel                       Ni(OH)2

HIDRURS

DEF: Compostos binaris formats per àtoms d'Hidrogen i qualsevol altre element.

METALLS
-> En combinacions d'un metall amb hidrogen, aquest actua com no metall i per tant l'hidrogen haurà de col·locar-se en segon lloc a la formula:

Nomenclatura de Stock:  S'anomenaran Hidrurs de ...+ nom del metall. Si el metall te més d'una valència, afegirem la seua valència en números romans.

Nomenclatura de IUPAC: Afegirem el prefixes que indiquen la quantitat d'àtoms de l'elemt : II(bi-), III(tri-), IV(tetra-), V(penta-), VI(hexa-), VII(hepta-) etc.

Exemples:
Fórmula:                         Stock                                      IUPAC
AlH 3                             Hidrur d'Alumini                     Trihidur d'Alumini
BeH 2                            Hidrur de Beril·li                     Dihidrur de Beril·li
FeH 2                            Hidrur de Ferro(II)                 Dihidrur de Ferro

NO METALLS
-> En combinacions d'un no metall amb hidrogen, actua com metall i per tant l'hidrogen es col·locarà en primer lloc a la fórmula:

Nomenclatura de Stock:  els compostos portaràn l'arrel de l'elemnt no metàl·lic amb el sufix ''-ur'', la prepocició de, i finaltment Hidrogen.


Nomenclatura de IUPAC: afegirem els prefixes II(bi-), III(tri-), IV(tetra-), V(penta-), VI(hexa-), VII(hepta-), ... al nom de Stock.

Fórmula:                         Stock                                                         IUPAC
HCI                               Clorur d'Hidrogen (àcid clorhídric)              Clorur d'Hidrogen
H2O                              Aigua                                                          Aigua
H2Se                             Seleniür d'Hidrogen(àcid selenhídric)           Seleniür de dihidrogen.

Les combinacions dels elements dels grups V A i IV A es formulen i es coneixen de manera particular acceptada per la IUPAC.

Fórmula:                    IUPAC
NH3                         Amoniac
PH3                          Fosfina
AsH3                        Arsina
SbH3                        Estibina
CH4                         Metà
SiH4                         Silà
BH3                         Borà

VALÈNCIES.