miércoles, 24 de octubre de 2012

LÍMITS CONVERGENTS

Les plaques litosfèriques es poden relacionar amb les seves veïnes de maneres molt diverses. Segons com siguin aquestes relacions hi haurà més o menys volcans i terratrèmols. Algunes relacions són realment terribles!

Límits convergents
Convergir ve a dir "anar allà mateix". A un límit convergent dues plaques s'ajunten, xoquen. Les conseqüències d'aquest xoc són fàcils de deduir: les plaques poden "arrugar-se" i fins i tot "ficar-se" una sota l'altra. Que passi una cosa o una altra depèn del tipus de plaques que xoquen, però en ambdós casos es produeixen terratrèmols que poden ser molt intensos.
Xoc entre placa oceànica i placa continental
La placa oceànica és més densa que la continental i, per tant, tendirà a enfonsar-se cap a l'astenosfera. La zona on la placa oceànica "es fica" sota la placa continental es diu zona de subducció i aquí té lloc una intensa activitat:

  • Com a conseqüència del moviment d'avanç d'una placa sobre l'altra, es produeix un gran fregament que escalfa les roques fins que s'arriben a fondre. Les roques foses ascendiran i formaran volcans en superfície; la resta continuaran el seu camí avall fins retornar a l'astenosfera.
  • El moviment d'avanç no és suau i continu sinó que es produeix a batzegades de moviments sobtats que originen els terratrèmols, també freqüents a aquestes zones. Aquests terratrèmols poden anar acompanyats per un ascens de la zona de fins a uns quants metres.
Conseqüències? A més dels volcans i dels terratrèmols, s'hi formenserralades (plenes de volcans) a la placa continental i fosses oceàniques al límit entre les dues plaques. I una altra cosa: com que la placa oceànica va desapareixent sota la continental, l'oceà es va reduint...

Xoc entre plaques oceàniques
Aquest cas és molt semblant a l'anterior, només que, en comptes de formar-se una serralada, s'hi formen arcs d'illes volcàniques(si ho pensem bé tampoc no és gaire diferent, ja que una illa no és res més que el pic d'una muntanya submarina que sobresurt sobre el nivell del mar).




Xoc entre plaques continentals
Quan una placa oceànica xoca amb una placa continental, ja hem vist que va desapareixent a poc a poc cap a l'astenosfera a la zona de subducció i que, com a conseqüència, l'oceà es va reduint.
Què passarà quan la part oceànica de la placa s'hagi esgotat? Llavors entraran en contacte dos plaques continentals, i com que les dues són menys denses que l'astenosfera no tendiran a posar-se una sota l'altra. El que fan és "arrugar-se" cap amunt formantserralades que poden ser molt altes, com l'Himàlaia.







LES FALLES DE TRANSFORMACIÓ

Una falla és una fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada.





La zona entre dues plaques que llisquen lateralment una respecte a l’altra rep el nom de límit transformant o límitde falla de transformació. El concepte de falla de transformació va ser proposat per Tuzo Wilson per designar les zones de fractura que conecten dues zones on hi ha expansió. La majoria de les falles de transformació es troben en en fons oceànic, tot originant els marges en zigi-zaga de les dorsal, encara que també les podem trobar en el continent com és el cas de la falla de san Andrés a Califòrnia

Falla de san Andrés :






Aquest sistema té una longitud d'aproximadament 1286 km i passa a través de l'estat de Califòrnia, als Estats Units, i de Baixa Califòrnia a Mèxic. El sistema està compost per nombroses falles o segments.
Com que la placa del Pacífic penetra pel golf de Califòrnia i cap al nord de la falla de Sant Andreu, en els propers 50.000 anys la península de Baixa Califòrnia es separarà de Mèxic i, convertida en una illa, es desplaçarà cap al nord . Es calcula que arribarà davant Alaska en uns 50 milions d'anys. Cada any aproximadament la península de Baixa Califòrnia es separa 6 cm.