ÒXIDS.

Estan  formats per la unió de l'oxigen amb qualsevol altre element. L'oxigen actua amb valència -2 i l'altre element amb valència positiva.

S'anomenen com:

a) Òxid de (element) especificant la valència. (N. Stock).

b) (Mono, di, tri,...) òxid de mono, di tri,... (element). (N. Sistemàtica).

c) Emprant les terminacions ós o ic i els prefixes hipo i per. (N. Tradicional). En aquesta nomenclatura, pels òxids no metàl.lics, de vegades s'empra la paraula anhídrid en lloc d'òxid, si bé és aconsellable usar sempre òxid.

EXEMPLES:

òxid de ferro (III) o triòxid de diferro	Fe2O3
pentaòxid de dinitrogen	N2O5
òxid hipoclorós	Cl2O
monòxid de carboni	C O
òxid perclòric	Cl2O7